La gallina sedosa és una raça de gallina anomenada pel seu plomatge atípic, semblant a la seda i setí. Presenta altres característiques inusuals, com la pell i els ossos foscos, els orificis auditius blaus i tenen cinc dits a cada pota, mentre que la majoria de gallines en tenen quatre. No es coneix exactament el seu origen, però es creu que prové de Xina, la Índia o Java. Es realitzen concursos de bellesa i rarament s’utilitzen per consum, tot i que algunes cuines asiàtiques consideren la carn de gallina sedosa una delicatesen. Són gallines amb un temperament tranquil i amigable. Es consideren unes de les aus més dòcils. És una raça coneguda per la seva capacitat de criança i maternitat.

També anomenat conill d’índies o cobai, es tracta d’una de les mascotes domèstiques més comunes. Aquest rosegador tan tranquil i sociable és originari d’Amèrica del Sud i destaca per la seva gran intel·ligència. Tot i que és una bona opció com a animal de companyia, cal documentar-se mínimament per tal d’assegurar el seu benestar i comoditat. Per exemple: el seu cos no és capaç de produir vitamina C, així que necessita obtenir-la de forma externa mitjançant la seva dieta per tal d’evitar malalties o fins i tot la mort.

És una de les mascotes més populars entre els nens i nenes. En diuen conills nans, però la veritat és que arriben a créixer considerablement. A casa necessiten sortir a passejar amb freqüència, fer exercici, rosegar i fins i tot fer forats a terra. Es reprodueixen amb molta facilitat i cada mare pots arribar a tenir fins a 8 fillets per cada conillada.

La Taca i la Jolie són les dues eugues que pasturen pels camps del CAN. Aquests elegants mamífers pertanyen al grup dels ungulats, el que significa que han desenvolupat un sol dit molt poderós en lloc d’una mà. És el que coneixem com a peülla. Són èquids grans i forts, el què explica perquè abans els feien servir de cotxes, camions i tractors. El nostre ferrador, l'Isaac Salada Canal, vetlla perquè vagin sempre ben calçats, per això els fa la pedicura. Són els cavalls més feliços del món!

Són èquids petits, amigables i molt valents, tot i que poden arribar a ser molt tossuts. Aquests simpàtics animals es caracteritzen per les seves formes massisses i per la seva curta estatura, de 150 centímetres com a màxim des de la creu (el punt on acaba el coll per començar el llom). S’utilitzen per ensenyar els infants a muntar i practicar fins i tot els salts. Són molt estimats pels nens i nenes, però compte: tenen un caràcter una mica especial. Al CAN en trobareu dos, el Pinxo i el Zamao, que són encantadors.

Aquesta és la Xarito, la representant de la seva espècie al CAN. Es va unir a nosaltres un Nadal, amb només tres mesos de vida. Ara ja és una gran vaca lletera de raça frisona (les que tenen taques blanques i negres). Quan sigui mare la podrem munyir per prendre llet fresca o aprofitar-la per elaborar productes lactis com formatges, matons o iogurts. Està molt acostumada a la gent, i és que de fet les vaques van ser domesticades fa uns 10.000 anys, tot i que la seva funció era la de treballar la terra.

És una de les més de 300 races de cabres, de menor tamany que les de producció lletera o les de carn que estem acostumats a veure. Són originàries de zones amb climes secs i poca vegetació, el que també ha ajudat a mantenir el seu tamany per facilitar-ne la supervivencia. Són ideals per al contacte amb infants ja que malgrat no estem parlant de la varietat domèstica, tenen un caràcter molt dòcil i tranquil. A més, són animals realment àgils i intel·ligents, tot i que la seva curiositat pot causar algun desgavell si les tenim a casa.

Algunes persones pensen que poden tenir aquest animal a casa com a mascota sense problemes. La veritat és que són dòcils, però necessiten molt espai i es fan molt grans, arribant a pesar fins a 60 kg. Els encanta que els ruixem amb la mànega i furgar al terra amb el seu nas rodó. A Catalunya els porcs són de color rosa o amb pigues negres però a l'Àsia s'estimen més engreixar aquesta raça i criar-la a casa per a l’autoconsum.

Són mamífers remugants molt comuns, la ramaderia dels quals ha tingut moltíssima importància en certes civilitzacions. Gràcies a la llana que els cobreix el cos són molt suaus. A més, aquest recobriment esdevé un formidable aïllant del fred i s’ha convertit en un material altament utilitzat en la indústria tèxtil. Cada any, quan arriba la calor, hem d´esquilar-les perquè estiguin fresquetes i a gust. Apart de la llana, es considera que les ovelles són animals molt complerts degut a que també produeixen bona llet i carn.

Són ocells de grans dimensions pertanyents a la família dels anàtids, com els ànecs o els cignes. Es coneixen per ser molt valentes i defensar el seu territori amb ferocitat, tot i que les que viuen al CAN ja estan acostumades a menjar de les galledes dels nens i nenes que ens visiten i no representen cap perill! Durant els darrers mesos d’hivern i els primers de primavera ponen els ous, que són de gran tamany. Aquestes aus estan dins el grup d’animals cosmopolites (els que viuen a més de tres continents), ja que habiten a tot arreu menys a l’Antàrtida.