La tortuga mediterrània és un tortuga de terra relativament petita i autòctona dels Països Catalans. Són animals tranquils, silenciosos, inofensius i molt independents. Actualment, les poblacions salvatges estan disminuint a causa de la destrucció del medi ambient, l’augment de la urbanització, la captura il·legal i l’amenaça de nous depredadors degut a la introducció d’espècies invasores. Fa uns anys és va prohibir la seva captura, però el nombre d’exemplars en captivitat és molt més alt, ja que existeixen criadors d’aquesta espècie. Tot i així, a Catalunya està prohibit tenir tortugues mediterrànies en captivitat a no ser que sigui per participar en el projecte de cria de la Generalitat i que s’aniran reintroduint al medi.

Es tracta d'una aranya de gran tamany, de 8 potes i el cos ple de pèls urticants. No teixeix tela per capturar les seves preses, sinó que les caça utilitzant els seus ullals. Generalment són inofensives i, en el cas que et piquessin per accident, el seu verí no és mortal. Tot i això, les pel·lícules i sèries de ficció han fet que agafin mala fama.

El porc senglar és un mamífer i el podem trobar per tot Euràsia i pel nord d'Àfrica. Tenen un cap gros i allargat amb uns ulls molt petits i el cos rabassut. El sentit que té més desenvolupat és l'olfacte, ja que busca aliment que es troba al sòl com podrien ser cucs, vegetals, tòfones... fins i tot pot arribar a alimentar-se de carronya, per tant, podem dir que és un animal omnívor. Els garrins es caracteritzen per tenir una ratlles que els travessen, però les van perdent a mesura que es fan grans, el seu pelatge és llarg i dur. El porc senglar està a la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més perjudicials pels ecosistemes.

L'esquirol és un mamífer rosegador de petites dimensions el qual podem trobar per tot Europa i Àsia. Viu als arbres i es mou entre les branques i troncs d'aquests gràcies a unes potes fortes i unes urpes molt afilades, la llarga cua l'ajuda a mantenir l'equilibri. Té una dieta omnívora, però sobretot s'alimenta de llavors dels arbres.

La mofeta és un mamífer que viu a Amèrica, s'alimenta de tot el que troba, ja que és un animal oportunista, des de plantes i vegetals fins a serps i petits rosegadors. Tenen unes glàndules les quals segreguen un líquid molt pudent per a foragitar els depredadors.

La serp del blat de moro és un rèptil de mida mitjana, són constrictores i són originàries de nord Amèrica. El seu nom ve donat a que són fàcils de trobar als camps de blat on s'alimenten de petits rosegadors i de pollets. Han arribat a Europa gràcies a que al ser una serp sense verí i molt dòcil la gent la comprat per tenir de mascota. Aquests tipus de serps tenen un gran potencial invasor i en llocs com les Balears s'hi destinen molts recursos per eliminar-les de l'entorn natural on causen grans estrall a les poblacions de serps i amfibis residents.

L'estinc de llengua blava és un rèptil que viu a les sabanes i zones semi desèrtiques Austràlia. Es un llangardaix allargat amb les potes molt curtes. S'alimenta d'insectes i fruita i poden arribar a viure fins als 25 anys.

Per què creus que rep aquet nom? Exacte! El dragó barbut rep aquest nom pel replegament de pell que té sota la gola amb escates punxegudes i que recorda a una "barba". Té el cos recobert d'espines aparentment punxegudes, però són inofensives. És una espècie omnívora oportunista, ja que viu en ambients on el menjar és escàs i difícil de trobar. Pot alimentar-se tant d'insectes, petits rosegadors i llangardaixos com de fruites i verdures, però la seva dieta es basa principalment en insectes, grills, aranyes, cucs i vegetació. Viu als deserts i sabanes d’Austràlia. És molt dòcil i es deixa agafar fàcilment. Té una gran varietat d'expressions corporals que l'ajuda a comunicar-se amb els individus de la mateixa espècie. No obstant, és una espècie solitària que rarament es veu en grups.

La gallina sedosa és una raça de gallina anomenada pel seu plomatge atípic, semblant a la seda i setí. Presenta altres característiques inusuals, com la pell i els ossos foscos, els orificis auditius blaus i tenen cinc dits a cada pota, mentre que la majoria de gallines en tenen quatre. No es coneix exactament el seu origen, però es creu que prové de Xina, la Índia o Java. Es realitzen concursos de bellesa i rarament s’utilitzen per consum, tot i que algunes cuines asiàtiques consideren la carn de gallina sedosa una delicatesen. Són gallines amb un temperament tranquil i amigable. Es consideren unes de les aus més dòcils. És una raça coneguda per la seva capacitat de criança i maternitat.

L’òliba és un ocell rapinyaire nocturn. Presenta un característic disc facial en forma de cor i un plomatge de color daurat clar. És un animal molt observador alhora de caçar. Presenta una visió excel·lent quan hi ha poca llum, i la seva oïda és tan precisa que pot atacar a les seves preses en una foscor total. S'estén gairebé per tot el món, exceptuant les regions més fredes o excessivament àrides. S'alimenta principalment de ratolins. És una espècie protegida i existeixen diferents projectes de cria per a mantenir les poblacions d'aquesta espècie.

La tortuga russa és una espècie de tortuga terrestre àmpliament distribuïda per Àsia. Al final de les potes hi tenen quatre ungles robustes i ben desenvolupades que els ajuden a excavar. Viu en estepes seques, però en zones on hi ha recursos d’aigua a prop. Són de clima continental molt extrem, amb hiverns molt freds amb temperatures sota zero i amb estius molt calorosos. Per aquesta raó és una tortuga que és activa pocs mesos a l'any, sobretot a la primavera, quan aprofita per alimentar-se i per reproduir-se. La resta de mesos es troba hivernant en caus profunds. És una espècie herbívora i s’alimenta principalment d’herbes i flors silvestres. Complementen la seva dieta amb insectes o excrements. És una espècie solitària i territorial. Està catalogada com a vulnerable dins la Llista vermella de la UICN i està greument amenaçada per la captura indiscriminada per satisfer la demanda de mascotes dels països importadors de la Unió Europea i dels Estats Units d'Amèrica.

Aquest petit rèptil és un expert en la supervivència. Els dragons lleopard tenen molts depredadors (guineus, serps, ocells) i han d’utilitzar els seus sentits més desenvolupats per poder evitar-los i passar desapercebuts. La seva excepcional vista i gran capacitat auditiva els ajuda a sobreviure durant la nit, i la seva pell els permet camuflar-se en l’entorn. A més, es mengen la muda de manera que no deixen rastres d’olor per als depredadors. També emeten un xiulet quan es troben amenaçats o en una situació d’estrès. Són propis dels deserts d’Afganistan, el Pakistan i l’Índia.

El seu nom prové d’una de les seves característiques més singulars, petites taques vermelloses o ataronjades a les potes davanteres. Aquesta tortuga terrestre la podem trobar a les selves tropicals, com a les zones boscoses de les Amazones. Es troben en perill d’extinció degut a la caça excessiva del ésser humà, i es troben sota protecció. És una tortuga herbívora i carronyera, de manera que s’alimenta de plantes, fruita caiguda dels arbres i restes d’animals.

Aquesta tortuga és originaria del Sud d’Àfrica, i si ens fixem en la seva closca, hi podem observar unes taques fosques que recorden a les de un lleopard, i d’aquí li ve el nom de tortuga lleopard. És una tortuga terrestre que habita en una gran varietat de zones, des de deserts, al costat del mar o fins i tot en prats. La seva alimentació és principalment herbívora, però també pot menjar fruits i fongs. Les que viuen a Àfrica no solen hibernar, però si viuen en un lloc on baixen les temperatures s’enterren i no surten fins que arriben les temperatures més altes.

És una tortuga terrestre que prové en gran part del nord d’Àfrica, del desert del Sàhara. És la tercera tortuga més gran del món i la més gran d’Àfrica. Estan molt afectades per la destrucció del seu hàbitat i la caça massiva causada per l’ésser humà. Són herbívores i s’alimenten d’herbes seques. Quan tenen molta calor o fred nocturn fan forats al terra per refugiar-se. Són tortugues que poden arribar a ser molt grans i arribar als 90 kg. També tenen una gran esperança de vida, podent arribar als 100 anys d’edat aproximadament.

Podem trobar aquesta au rapinyaire diürna a les zones menys arbrades i gairebé desèrtiques d’Amèrica. Es considera de tamany mig, tot i que les femelles són més grans que els mascles. Encara que se sol dir que les àguiles són solitàries, en aquest cas no és així: viuen en grups per tal d’ajudar-se les unes a les altres, ja sigui criant els pollets o caçant.

El duc és l’au nocturna més gran del món i es troba sobretot al continent asiàtic, malgrat el Gran duc és autòcton de Catalunya. Arriba a fer més d’un metre i mig d’ample amb les ales obertes i la seva alimentació es basa, en ratolins, conills, eriçons i animals semblants, tot i que podría arribar a caçar una guineu. Un cop ha capturat la seva presa, les urpes li serveixen com a forquilles i el seu bec com a ganivet. L’oïda és el sentit que més desenvolupat tenen, seguit d’aprop per una visió molt ben adaptada a la nit.

Parlem d’un dels mamífers rosegadors més grans del planeta. Aquest disposa d’unes impressionants punxes que li serveixen de defensa. Els seus ulls són petits i estan realment ben adaptats a la foscor, el que li resulta molt útil per moure’s dins els caus on viu i que ell mateix excava. Malgrat això, el seu sentit més desenvolupat és el tacte, que es troba en els seus enormes bigotis.

Amb el nom científic de Dama dama o Cervus dama, aquest mamífer de la familia dels cèrvids troba el seu hàbitat a la zona del Mediterrani. Es diferencia del cèrvol comú sobretot pel seu pelatge rogenc amb taques blanques, així com pel seu tamany inferior. A l’hivern, malgrat hi ha parts com el ventre i la cua que es mantenen blanques, aquest animal obté un color més fosc i grisenc. Solen viure en grups reduïts de 10 components com a màxim, a diferència de les altres espècies de cèrvols de tamany semblant, que s’ajunten en grups més nombrosos.

Aquesta au australiana és molt especial, ja que té plomes i ales però no pot volar. En lloc d’això prefereix fer ús de les seves poderoses potes i córrer, arribant fins als 50 km/h. Li agrada pasturar l’herba, tot i que la seva dieta es basa en plantes i insectes. Quan arriba el moment de criar, el mascle construeix un niu pels ous i la femella en pon al menys un per dia, els quals n’equivalen a 12 de gallina. Aquests solen pesar entre 700 i 900 grams i destaquen tant pel seu color verd fort com per la seva robustesa.

Si no la trobes, possiblement està entre la vegetació amagant-se dels seus depredadors. És un rèptil que prové de l’Amèrica Central i viu als arbres, on generalment s’alimenta de fulles i fruits. Quan és adult pot arribar a pesar 15 kg i a créixer fins al metre i mig. Per aquest motiu, moltes de les persones que compren una iguana com a mascota domèstica exòtica l’acaben donant a un centre d’acollida especialitzat. Sempre millor això que no pas alliberar-les al bosc on no podrien sobreviure.

També anomenat conill d’índies o cobai, es tracta d’una de les mascotes domèstiques més comunes. Aquest rosegador tan tranquil i sociable és originari d’Amèrica del Sud i destaca per la seva gran intel·ligència. Tot i que és una bona opció com a animal de companyia, cal documentar-se mínimament per tal d’assegurar el seu benestar i comoditat. Per exemple: el seu cos no és capaç de produir vitamina C, així que necessita obtenir-la de forma externa mitjançant la seva dieta per tal d’evitar malalties o fins i tot la mort.

És una de les mascotes més populars entre els nens i nenes. En diuen conills nans, però la veritat és que arriben a créixer considerablement. A casa necessiten sortir a passejar amb freqüència, fer exercici, rosegar i fins i tot fer forats a terra. Es reprodueixen amb molta facilitat i cada mare pots arribar a tenir fins a 8 fillets per cada conillada.

És un diplòpode com la majoria dels milpeus i pot arribar a mesurar 30 centímetres. Té 4 parells de potes a cada anella, a diferència dels seus cosins els centpeus, que en tenen 2. Aquests inofensiu invertebrat duu a terme una funció molt important en la natura, ja que ajuda a la descomposició de la matèria orgànica com fulles o restes de fruits, facilitant a les plantes l’absorció dels nutrients del sòl. Quan se sent amenaçat o molestat, s’enrosca i secreta un líquid pestilent que pot irritar la pell humana.

La Taca i la Jolie són les dues eugues que pasturen pels camps del CAN. Aquests elegants mamífers pertanyen al grup dels ungulats, el que significa que han desenvolupat un sol dit molt poderós en lloc d’una mà. És el que coneixem com a peülla. Són èquids grans i forts, el què explica perquè abans els feien servir de cotxes, camions i tractors. El nostre ferrador, l'Isaac Salada Canal, vetlla perquè vagin sempre ben calçats, per això els fa la pedicura. Són els cavalls més feliços del món!

Són èquids petits, amigables i molt valents, tot i que poden arribar a ser molt tossuts. Aquests simpàtics animals es caracteritzen per les seves formes massisses i per la seva curta estatura, de 150 centímetres com a màxim des de la creu (el punt on acaba el coll per començar el llom). S’utilitzen per ensenyar els infants a muntar i practicar fins i tot els salts. Són molt estimats pels nens i nenes, però compte: tenen un caràcter una mica especial. Al CAN en trobareu dos, el Pinxo i el Zamao, que són encantadors.

Aquesta és la Xarito, la representant de la seva espècie al CAN. Es va unir a nosaltres un Nadal, amb només tres mesos de vida. Ara ja és una gran vaca lletera de raça frisona (les que tenen taques blanques i negres). Quan sigui mare la podrem munyir per prendre llet fresca o aprofitar-la per elaborar productes lactis com formatges, matons o iogurts. Està molt acostumada a la gent, i és que de fet les vaques van ser domesticades fa uns 10.000 anys, tot i que la seva funció era la de treballar la terra.

És una de les més de 300 races de cabres, de menor tamany que les de producció lletera o les de carn que estem acostumats a veure. Són originàries de zones amb climes secs i poca vegetació, el que també ha ajudat a mantenir el seu tamany per facilitar-ne la supervivencia. Són ideals per al contacte amb infants ja que malgrat no estem parlant de la varietat domèstica, tenen un caràcter molt dòcil i tranquil. A més, són animals realment àgils i intel·ligents, tot i que la seva curiositat pot causar algun desgavell si les tenim a casa.

Algunes persones pensen que poden tenir aquest animal a casa com a mascota sense problemes. La veritat és que són dòcils, però necessiten molt espai i es fan molt grans, arribant a pesar fins a 60 kg. Els encanta que els ruixem amb la mànega i furgar al terra amb el seu nas rodó. A Catalunya els porcs són de color rosa o amb pigues negres però a l'Àsia s'estimen més engreixar aquesta raça i criar-la a casa per a l’autoconsum.

Són mamífers remugants molt comuns, la ramaderia dels quals ha tingut moltíssima importància en certes civilitzacions. Gràcies a la llana que els cobreix el cos són molt suaus. A més, aquest recobriment esdevé un formidable aïllant del fred i s’ha convertit en un material altament utilitzat en la indústria tèxtil. Cada any, quan arriba la calor, hem d´esquilar-les perquè estiguin fresquetes i a gust. Apart de la llana, es considera que les ovelles són animals molt complerts degut a que també produeixen bona llet i carn.

Són ocells de grans dimensions pertanyents a la família dels anàtids, com els ànecs o els cignes. Es coneixen per ser molt valentes i defensar el seu territori amb ferocitat, tot i que les que viuen al CAN ja estan acostumades a menjar de les galledes dels nens i nenes que ens visiten i no representen cap perill! Durant els darrers mesos d’hivern i els primers de primavera ponen els ous, que són de gran tamany. Aquestes aus estan dins el grup d’animals cosmopolites (els que viuen a més de tres continents), ja que habiten a tot arreu menys a l’Antàrtida.